Blog

La cervesa, el cereal i el formatge protagonitzen la nostra ruta número 5

Aquesta setmana us proposem una ruta ben singular que té un element en comú: la fermentació. La començarem amb una visita l’explotació agrària Ecofranh, a la carretera d’Aravell, on el Joan ens mostrarà la seva producció de cereal, farina d’espelta i patata. A més, podrem conèixer les vaques amb les quals fan llet i iogurts ecològics i ho podrem tastar a la seva agrobotiga.

Després de visitar a un productor seguirem coneixent el món de la farina, però des d’un altre àmbit. És per això que, ben a prop d’allà, a Montferrer, visitarem el Museu de la Farina, on podrem apreciar una molt ben conservada màquina anglesa de principis del segle XX. Aquesta farinera es va crear per donar sortida a les grans quantitats de gra que històricament s’havien produït a la zona de l’Urgellet.

Després de conèixer el museu ens desplaçarem al poble de Bellestar, on farem la següent parada, en aquest cas a la fàbrica de cervesa artesana VIP. Allà, la Marisol i el Joan ens faran una visita guiada on ens explicaran el procés per fer cervesa, des de l’elaboració fins a la fermentació, l’embotellament i l’etiquetatge. Òbviament, després de la visita podrem gaudir d’un tast de les diferents varietats que elaboren. Malauradament, ara a l’agost no és època de pomes, però quan n’hi ha, el tast es marida amb les pomes del Cadí.

Pomes del Cadí és una empresa força jove de l’àmbit agroalimentari que es dedica a produir pomes al Pirineu, en finques situades a una altitud d’uns 800 metres. El clima, el terreny i l’alçada fan que aquesta poma tingui una qualitat organolèptica molt similar a la cèlebre poma dels Alps.

Per acabar la ruta, ens desplaçarem fins al restaurant de la formatgeria artesana Mas d’Eroles, a Adrall. Allà, el Salvador ens proposarà dues fondues del seu formatge artesà de llet crua de vaca i d’ovella, així com altres plats exquisits, tots fets a partir del seu formatge. Un cop degustats, podrem fer una visita a l’obrador i a la bodega on es conserven els formatges curats.

Si us interessa aquesta ruta, esteu d’enhorabona, ja que justament aquest diumenge 9 d’agost n’hem organitzat una. Si us hi voleu inscriure, podeu fer-ho aquí!

Una ruta per maridar patrimoni i gastronomia

Menja‘t l’Alt Urgell no ens cansem de proposar-vos rutes per tal que pugueu descobrir el patrimoni gastronòmic de la comarca aquest estiu. En aquesta ocasió, us proposem la Ruta del patrimoni i el maridatge, que començarem en una de les primeres formatgeries artesanes que van començar a produir a la zona fa prop de 30 anys, la formatgeria Castell-Llebre. Allà hi trobarem a l’Anna i el Fermí, que elaboren formatges artesanalment amb llet de cabra produïda a la mateixa comarca i que posteriorment deixen madurar en una cava natural. Un cop feta la visita a l’obrador podrem fer un tastet de formatges acompanyat de cafè i te, tot gaudint d’unes vistes precioses a les muntanyes d’aquesta zona, a cavall de la part mitjana i la part baixa de la comarca, ben a prop de la presa del pantà d’Oliana.

Seguirem la ruta anant cap al nord, on visitarem el poble de Coll de Nargó i, en concret, el Museu dels Raiers. Aquesta visita ens permetrà entendre un ofici i una manera de viure, amb i de la natura, actualment desaparegut. Un cop feta la visita, anirem fins al Forn Reig, on podrem conèixer les característiques de la coca dels raiers i la coca de pa de Viena amb matafaluga, abans de tastar-les. El Forn Reig disposa d’un forn àrab construït l’any 1932 que es troba en perfecte estat i, de fet, és un dels pocs que encara funciona exclusivament a base de llenya.

Un cop feta aquesta descoberta, pujarem fins a Montanissell, un petit poble de muntanya a 1.135 metres d’altitud i amb unes vistes espectaculars, on hi trobarem el restaurant Cal Borda. En aquest poble s’hi conreen dues varietats de raïm a una de les vinyes més altes d’Europa, de les quals, juntament amb les de Montant de Tost, en surt el vi Carisma. Òbviament, no acabarem la ruta sense tastar-lo i apreciar-ne els matisos propis que li donen les varietats d’alçada utilitzades, pròpies del nord d’Europa, i l’efecte en la maduració i graduació per l’amplitud tèrmica entre la nit i el dia.

Com veieu, aquesta tercera ruta que us proposem us permetrà descobrir diversos elements patrimonials força interessants i maridar-los amb productes gastronòmics de primera. Si esteu interessats a fer la ruta, no dubteu a fer-nos-ho saber a través dels contactes que trobareu al web.

Una ruta per conèixer la recuperació del patrimoni alimentari

Si us va agradar la ruta que us proposàvem fa uns dies, segur que aquesta tampoc us deixarà indiferents. En aquesta ocasió us volem proposar un recorregut que posa en valor la recuperació del patrimoni alimentari.

La ruta número 2 comença al poble d’Alàs, a només sis quilòmetres de la Seu d’Urgell. Allà, i de la mà de la Urgell, podrem visitar la granja de Ca l’Andreu, una explotació ramadera familiar que està especialitzada en la producció de carn ecològica de vedella. Durant la visita, podrem conèixer els animals i visitar les instal·lacions de la ramaderia, que està molt lligada a la terra i compromesa amb el benestar animal. Finalment, podem fer un petit tast dels seus productes.

D’Alàs pujarem cap a Bar, un petit poble encimbellat a sobre del Segre, envoltat de natura i prats de pastura, i des d’on podrem gaudir d’unes vistes privilegiades. Aquí és on el Francesc hi té el seu ramat de cabres i el seu obrador de formatge artesà. Si el temps ho permet, el podrem acompanyar a pasturar les cabres i, si és temporada, fins i tot les podrem munyir! Posteriorment visitarem l’obrador i rebrem les explicacions del Francesc sobre el procés d’elaboració del seu formatge, sobretot el de tupí, que és un mètode de conservació utilitzat tradicionalment pels pastors de la zona. Evidentment, no marxarem de Bar sense fer un tastet de formatge, acompanyat de vi de la zona.

Finalment, i per acabar la ruta, ens dirigirem cap a Calbinyà. Allà hi trobarem Cal Serni, una casa de pagès construïda al segle XV que, actualment, és una de les úniques cases-museu habitades de Catalunya on, a més, s’hi elabora més del 80% del que es consumeix a la mateixa casa. Ja veieu que és un lloc que no us podeu deixar perdre! A Cal Serni podrem gaudir del menú degustació que ens prepararan el Josep Maria i la Dolors, a base de productes locals i propis, des del pa fins al vi, el formatge o l’embotit. Havent dinat, ells mateixos ens ensenyaran la casa, el petit però encantador Museu del Pagès, així com l’hort, els animals o la història del Tupinambus o nyàmera, un tubercle local que estan intentant recuperar i donar a conèixer.

Com podeu comprovar, aquesta és també una ruta ben completa i amb una gran varietat d’atractius per conèixer. No dubteu a demanar-nos informació, si hi esteu interessats, i continueu atents a les propostes que us anirem fent els propers dies!

Un dia ben complet gaudint de plantes remeieres, formatges i confitures

Aquest serà un estiu especial i, com us vam dir en la darrera publicació, us volem animar a que l’aprofiteu per conèixer més els nostres productors i tot allò que elaboren. Per fer-ho, què millor que apuntar-se a alguna de les set rutes que hem impulsat des de Menja’t l’Alt Urgell? Avui us presentem la primera, coneguda com a ruta de les olors i les Trementinaires.

La proposta comença a l’encantador poble d’Ossera, al municipi de la Vansa i Fórnols. Es troba a 1250 metres d’altitud i hi viuen uns 25 habitants, entre els quals hi ha dues productores i artesanes agroalimentàries, a les que visitarem durant la nostra ruta. En primer lloc, ens dirigirem a la botiga Herbes d’Ossera, que compta amb tot tipus d’herbes aromàtiques. Allà, la propietària i productora, la Suzzette, ens explicarà les característiques més destacades de la seva producció i les propietats de les herbes. A banda, podrem olorar i tastar els seus aromes.

Un cop feta aquesta primera visita, seguirem pels carrers d’aquest poble fins arribar a l’obrador i a l’acollidora botiga de la Núria de Cal Casal, on aprendrem moltes coses sobre l’elaboració dels més de 80 tipus de melmelades que produeix. Abans de marxar d’Ossera, gaudirem d’un maridatge de formatges del Serrat Gros amb les confitures de Cal Casal. Justament, la següent parada serà a la formatgeria Serrat Gros, regentada per la Mercè i el Raül, a Josa de Cadí. Allà coneixerem els secrets de la pastura, de les cabres i de l’elaboració del seu exquisit formatge.

Després d’aquestes primeres visites de ben segur que haurem obert la gana per dinar, així que posarem rumb cap a Tuixent, on hi ha els dos restaurants que participen a la ruta: Cal Gabriel i Cal Peritxola. Tots dos ofereixen una magnífica carta de productes locals i cuina casolana que ens farà llepar-nos els dits.

Tuixent és el bressol de les trementinaries, així que, havent dinat, completarem el dia amb una visita al Museu i Jardí de les Trementinaires. Allà hi podrem conèixer la història d’aquestes dones, molt lligades a les plantes aromàtiques amb les que realitzaven les trementines, unes pomades curatives.

A banda de visitar el museu, qui vulgui també es podrà apuntar a un taller per preparar i endur-se a casa la seva pròpia trementina. Com veieu, una proposta ben completa per passar un dia d’allò més interessant a la vall de la Vansa. Seguiu a tents al nostre blog i a les xarxes socials, que al llarg dels pròximes dies us anirem fent noves propostes per tal que aquest estiu us animeu a venir de ruta amb nosaltres!

 

Aquest estiu, vine amb nosaltres de ruta!

Aquest serà un estiu diferent en molts aspectes i la descoberta d’allò que tenim més a prop pot ser un molt bon pla. A Menja‘t l’Alt Urgell tenim una proposta ben atractiva i segura: les rutes gastronòmiques. Es tracta de set propostes repartides per la comarca que permeten conèixer i gaudir del patrimoni gastronòmic que tenim a l’Alt Urgell. Al llarg de les pròximes setmanes us les anirem presentant totes però de moment, i per anar obrint boca, us en fem una pinzellada.

La primera ruta que us volem presentar és la de les olors i les trementinaires, que permet visitar els pobles d’Ossera i Tuixent i descobrir productors locals de plantes aromàtiques, formatges i melmelades. A més, es complementa amb un dinar i una visita cultural. La segona ruta és la de la recuperació del patrimoni alimentari. En aquest cas, transcorre per Alàs, Bar i Calbinyà i permet conèixer una explotació ramadera de carn ecològica i una formatgeria, així com dinar en una casa de pagès del segle XV pràcticament autosuficient. Pel que fa a la tercera ruta, aquesta és la del patrimoni i el maridatge i transcorre per la Penella, Coll de Nargó i Montanissell. Permet conèixer una formatgeria artesana, un dels forns de més renom a la comarca i una de les bodegues i explotacions vitivinícoles més altes del Pirineu. Tot plegat, complementat també amb una visita cultural.

La quarta ruta és la dels productes d’altura i els productors làctics i, en aquest cas, se centra a la Reula i a Montant de Tost. Permet conèixer una finca de producció de lavanda i de vi blanc, dinar en un espai de tast d’una de les formatgeries amb més història de la comarca i conèixer una altra explotació de productes làctics. La cinquena ruta és la de la fermentació, i abasta tres productes, el pa, la cervesa i el formatge. En aquest cas recorre els nuclis de Montferrer, Bellestar, Arfa i Adrall i permet conèixer un museu fariner, una finca agrària i ramadera, una cerveseria artesana i una formatgeria.

La penúltima ruta, la sisena, és la dels formatges i les patates xips artesanes. En aquest cas transcorre pel sud de la comarca, concretament per Oliana, Peramola i la masia de la Penella. Aquesta proposta permet conèixer dues formatgeries, un obrador de patates xips casolanes i dinar en un restaurant en un indret amb molt d’encant. Finalment, la setena i darrera ruta és la del patrimoni gastronòmic a la Seu d’Urgell. Permet conèixer la capital comarcal, alguns dels seus equipaments culturals, fer maridatges amb infusions, visitar l’obrador d’una formatgeria i dinar al restaurant d’un productor local d’embotits.

Ja veieu que, si ho voleu, teniu opcions per triar i remenar aquest estiu. Si voleu més informació de cada ruta estigueu atents a les publicacions que anirem fent les pròximes setmanes o bé poseu-vos en contacte amb nosaltres al 635 66 09 31 o a menjatlalturgell@gmail.com. Aquest estiu, vine amb nosaltres de ruta!

 

 

 

Una tradició formatgera que ve de lluny

L’Alt Urgell compta, des de fa dècades, amb una tradició formatgera ben arrelada, gràcies als artesans locals que l’han treballat i l’han fet créixer. A l’associació Menja’t l’Alt Urgell tenim la sort d’aglutinar a bona part d’aquests artesans i de poder comptar amb els seus productes de proximitat i de primera qualitat.

Quinze varietats de formatge al Mas d’Eroles

Un d’ells és el Salvador Maura, que l’any 2001 va posar en marxa la formatgeria del Mas d’Eroles. Va decidir deixar la feina que tenia a l’oficina de l’Alt Urgell del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per embarcar-se en aquesta aventura. Avui en dia, al Mas d’Eroles hi elaboren deu tipus de formatge de vaca i cinc d’ovella: “des de pasta filada i quallades làctiques fins a formatges blaus i de llarga maduració, de sis mesos a un any, passant per formatges de pell rentada i de pell florida”, explica el Salvador.

Pel que fa al mètode de treball, i a allò que el diferencia dels formatges de tipus més industrial, el Salvador explica que “la base és treballar amb llet crua, i així ho fem amb tots els nostres formatges”. A banda, afegeix que “els de vaca són, a més, ecològics i per descomptat, fets amb llet de proximitat”.

Formatge de cabra al Serrat Gros

A l’altra banda del coll de la Trava hi trobem a la Mercè Lagrava i al Raül Alcaraz, que l’any 2006 van prendre el relleu a la mítica Eulàlia Torras al capdavant de la formatgeria Serrat Gros, que va obrir les portes el 1981 a Ossera. Després de més d’una dècada treballant a l’obrador d’aquest nucli, la parella va decidir, fa quatre anys, posar en marxa el seu projecte inicial, basat a Josa de Cadí. Allà hi tenien el ramat de cabres amb què elaboren els seus productes i, fins ara, havien alternat la feina a l’obrador d’Ossera amb un altre que tenien a Josa. Ara, per tal de simplificar la feina, han decidit quedar-se en aquest darrer.

Pel que fa als tipus de formatges que elaboren, la Mercè explica que són de pasta tova i de pell florida, mentre que els làctics són el iogurt, el mató, el formatge fresc i “l’últim producte que hem incorporat al registre sanitari és la llet pasteuritzada, que ara ja podem vendre al client final”.

 

La Mercè remarca que “treballem amb producte de temporada i només elaborem la llet que produeix el nostre ramat, de manera que tenim una temporalitat de nou mesos, d’abril a desembre”. Així doncs, detalla que “seguim el cicle natural del ramat, i les que manen són elles. L’època dels parts és al febrer i podem començar a elaborar a primers de març. Fan llet durant nou mesos, de manera que a finals de novembre acabem l’elaboració i els tres mesos d’hivern no en fem”. La principal diferència amb els productes industrials, afegeix, són “l’elaboració artesana i tenir un ramat que surt a pasturar cada dia, sigui hivern o estiu”.

Formatge i llet d’ovella a Cal Majuba

Cal Majuba és un altre dels formatgers artesans de la nostra associació, en aquest cas amb l’obrador situat ben a prop del pont de la Palanca de la Seu d’Urgell. L’any 2014, l’enginyer tècnic de telecomunicacions Jeroni Majoral va posar en marxa el projecte, tot recuperant una antiga granja de vaques. Avui, compta amb un ramat propi de 180 ovelles, que utilitza per elaborar els seus propis productes alhora que abasteix de llet a artesans de la zona. Entre la seva oferta hi ha el formatge Serrat d’ovella, així com iogurts, matons, recuit o formatge fresc. A més, a Cal Majuba complementen les vendes amb visites, per tal que la gent pugui veure com duen a terme tot el procés, des de la cura de les ovelles fins a l’elaboració de formatges.

Des de Cal Majuba assenyalen que l’essència dels seus productes és la qualitat de la llet. És per això que elaboren el formatge Serrat d’ovella amb llet crua i una maduració mínima de dos mesos. D’aquesta manera, aconsegueixen un dels formatges més representatius de Catalunya, el que feien els pastors per a la seva subsistència amb l’excedent de llet del ramat.

Formatge de cabra i làctics sota comanda a l’Oliva

Ja al sud de la comarca hi trobem les altres dues formatgeries que formen part de l’associació. Una d’elles és Formatges l’Oliva, d’Oliana, que està regentada per l’Aina Vinyes i l’Arnau Quingles. L’Arnau explica que “vam començar el 2011 quan vam adquirir el traspàs de la formatgeria l’Orri, que es va fundar a Mussa els anys 80 i que, posteriorment, es va traslladar a Guils del Cantó”.

A l’Oliva, afegeix, “elaborem formatges de llet crua de cabra del ramat propi. Fem sobretot formatges madurats de quallada làctica (quatre tipus incloent-hi l’orri, macerat en oli d’oliva i herbes aromàtiques), de pasta tova i escorça rentada i de pasta premsada (tipus serrat)”. A més, també fan alguns productes frescos, com mató o recuit, sota comanda.

Pel que fa al tipus d’elaboració, explica que “nosaltres treballem amb llet crua provinent exclusivament del ramat de casa. Això ens permet treballar amb una matèria primera de la màxima qualitat i conservar-ne totes les seves propietats organolèptiques”. A més, remarca, “el fet de no afegir-hi cap tipus d’additiu artificial (tractaments a l’escorça, conservants…) també fa que els formatges artesans com els nostres siguin productes molt més vius i característics del territori i les condicions en què es produeix, de manera que no tenen res a veure amb un producte industrial molt més estandarditzat”.

Quaranta anys de formatges a Castell Llebre

La darrera de les formatgeries d’aquest recorregut és la de Castell Llebre. Situada a la masia de la Penella, al municipi de Peramola, està regentada per l’Ana Garate i el Fermí Tordesillas. Van arribar a la Penella el 1980 i van començar a cuidar un ramat de cabres. Inicialment només feien formatge fresc per als veïns, família i amics però, vista la bona acollida, l’any 1985 van decidir muntar una formatgeria com a tal. Actualment, elaboren vuit tipus de formatge: brossat, mató, fresc, tupí, rulo, crua, Teo, i Pau. Tots ells, però, tenen dues coses en comú, que estan elaborats amb llet de cabra i que des d’aquest 2020 es fan amb llet ecològica.

Pel que fa al tipus d’elaboració expliquen que “l’Ana prefereix treballar quinze hores al dia durant les setmanes de més llet que no pas llançar-ne un sol litre”. A més, cap d’ells “ha tingut mai al cap el fet de ser més grans” sinó que la seva “obsessió ha estat sempre conservar l’artesania i tractar cada formatge com un més de la família fins al moment del comiat”. Això, afegeixen “té els seus avantatges, ja que una maduració personalitzada, observant al detall el creixement de cada formatge, un bon salat a mà un a un o un bon rascat òbviament el distingeix fins i tot entre els formatges de llet ecològica. Tot i això, deixen clar que “també té els seus inconvenients, ja que a moltes persones de pobles i ciutats llunyanes els hi agradaria tenir una botiga a prop amb el nostre formatge, i ara per ara no hi podem arribar”. Tot i això, conclouen que “tenim clar el nostre model i no el canviarem. Anirem arribant allà on ens vulguin mentre puguem mantenir la mateixa línia de treball”.

Exquisitarium s’incorpora a Menja’t l’Alt Urgell i elaborarà tres plats amb productes de l’associació

A Menja’t l’Alt Urgell estem d’enhorabona! La important empresa de plats cuinats ultracongelats Exquisitarium, ubicada a Oliana, ha entrat a formar part de l’associació, de manera que ja sumem 26 socis. Es tracta d’un gran pas a l’hora de potenciar el producte local i de proximitat, i és que la implantació i el prestigi d’Exquisitarium a nivell nacional i internacional ens pot ajudar molt a donar visibilitat als productors de la nostra comarca.

Així, mitjançant els productes de diferents productors de Menja’t l’Alt Urgell, l’empresa ha elaborat tres receptes típiques de la comarca i les ha incorporat a la seva línia “Tasty”. Aquestes receptes són:

  • El trinxat de l’Alt Urgell, fet amb les patates ecològiques d’Ecofranch de Montferrer.
  • El fricandó de vedella amb bolets, elaborat amb la vedella ecològica de la Ramaderia Ca l’Andreu d’Alàs.
  • L’espatlla de xai confitada a baixa temperatura amb bolets, cuinat amb el xai de Ca l’Àngel de Peramola

    .

Tots tres són plats elaborats de manera tradicional i congelats per què es mantinguin igual que acabats de cuinar. El trinxat i el fricandó són envasats per poder ser escalfats directament al microones. L’espatlla de xai, mentrestant, és sencera i cuita al buit a baixa temperatura amb els bolets. En aquest cas, s’ha de deixar descongelar i escalfar tapada al forn.

De moment, ja podeu passar per la botiga de Menja’t l’Alt Urgell, ubicada a la Plaça Patalín de la Seu d’Urgell, on hi podreu trobar aquests tres plats i més productes de la línia Tasty.

Menja’t l’Alt Urgell arriba als 25 socis gràcies a la incorporació de la Carnisseria Àngel de Peramola

En aquest context en què costa trobar bones notícies a Menja’t l’Alt Urgell estem contents perquè en tenim una! L’associació segueix creixent i ja hem arribat als 25 socis, ja que darrerament hem incorporat a la Carnisseria Àngel, de Peramola. Es tracta d’un establiment amb molta història, obert l’any 1927, que podeu trobar al número 2 de l’avinguda Mercè Roca.

La Carnisseria Àngel està especialitzada en la carn de xai i, de fet, disposen d’un ramat propi que pastura per la rodalia de Peramola. També tenen anomenada els seus embotits, elaborats de forma artesana i amb carns de primera qualitat, així com altres productes frescos com la botifarra o les hamburgueses casolanes. Si els voleu conèixer millor us convidem a visitar la seva pàgina web

Des de Menja’t l’Alt Urgell estem contents de poder incorporar a nous socis i sòcies en aquesta iniciativa que pretén potenciar i posar en valor els productes agroalimentaris de primer nivell que tenim a la comarca. A més, gràcies a aquesta incorporació a partir d’ara també podreu trobar carn de xai i embotits a la botiga de Menja’t l’Alt Urgell a la plaça Patalín de la Seu d’Urgell i a l’espai del supermercat Charter de Montferrer!

Més d’un segle amassant bon pa

L’Alt Urgell gaudeix de nombrosos forns que segueixen elaborant el pa i altres productes de fleca i pastisseria tot mantenint les receptes i els bons costums de tota la vida. A l’associació Menja’t l’Alt Urgell en tenim uns quants i aquests dies de confinament més que mai estan demostrant la importància i la qualitat del producte que elaboren. 

Pans, coques, torrons i pastissos al Forn Reig

Un d’ells és la Pastisseria Forn Reig de Coll de Nargó, on des de l’any 1932 couen els seus productes en un forn de llenya d’una sola pedra. L’Esther Reig explica que un dels productes que més sortida té és el pa de pagès: “l’elaborem amb massa mare, es cou el dia abans i reposa tota la nit en calaixos de fusta. No tenim cambra de fermentació ni tan sols forns giratoris, tot ho fem al forn de llenya, que és d’inspiració moruna i té l’escopeta, la cendrera i la llenya que el carrega”. Per fer-lo, “ens hi posem a les quatre de la matinada, els divendres a les dues, i la gent ja sap que el pot venir a buscar a partir de la una del migdia, una mica abans els dissabtes”.

A banda, al forn també elaboren coques de pa amb sucre, de tipus Viena i de massa de pa, coques salades amb ceba de Nargó i nombrosos ingredients més de temporada, panadons d’espinacs i panses, coques de Sant Joan, tortells de Reis, mones de Pasqua, magdalenes, tot tipus de pastissos, torrons i també “la coca que només es fa a Nargó, la coca maurada o de ramasó, que és molt espessa perquè és la que s’enduien els raiers”.

Per l’Esther, la clau per elaborar tots aquests productes és “fer servir productes de primera qualitat. Comprem farines més cares, que vénen de l’Aragó, però el blat és més bo i mai n’utilitem del transgènic que es fa servir per elaborar les baguettes industrials. L’ametlla és marcona extra de primera qualitat, el cacau és guineà…”. Tampoc fan servir conservants, i això fa que els seus torrons tinguin dates de caducitat molt més curtes que el d’altres elaboradors més industrials. 

Un altre dels secrets de l’èxit és que “el pare, amb 87 anys, encara revisa el que fem i sempre ens diu que hem de comprar bones farines, fer massa mare i vigilar la temperatura quan el pa reposa, perquè a l’estiu, si fa molta calor, es pot fer malbé”, conclou l’Esther. 

Pans, magdalenes i la irresistible coca del Forn Tahussà 

No ens cal moure de Nargó per trobar un altre forn de gran anomenada que també elabora tots els seus productes de forma artesanal. El Forn Tahussà va obrir les seves portes l’any 1855 i, tal com explica l’Oriol Roch, “des de llavors, aquesta ‘manera de fer’ familiar s’ha anat transmetent de generació en generació fins a dia d’avui. És per això que ens considerem artesans del pa: conservem l’essència de sempre de respectar els temps i els productes utilitzats en l’elaboració”. 

En aquest sentit, apunta que “a la nostra botiga s’hi pot trobar pa de farina de blat, pa integral, pa de llavors i també d’espelta. El dolç estrella és la nostra coca de sucre: massa de pa amb oli i sucre cuita a les brases del forn de llenya: una temptació! Elaborem també coques salades de tot tipus, pizzes, coques de vidre, coques d’ou, magdalenes…”.

L’Oriol també assenyala que “el procés de l’elaboració del pa és, sens dubte, el nostre punt diferenciador. El pa i els seus derivats són uns productes que necessiten fermentació, i això implica temps, que és el que avui en dia molts establiments i indústries intenten retallar. Al nostre forn treballem amb una massa mare que reposa moltes hores i es va utilitzant dia darrere dia per elaborar la pasta de les següents fornades. És una fermentació llarga, el que es coneix com ‘llevat de forner’ i s’allunya dels productes processats que podem trobar als supermercats. És important que el client conegui les diferències en el procés, i sàpiga que no s’utilitzen acceleradors o conservants en els productes que acaba consumint.

Pel que fa a la llenya, aquesta és de pi: “és la ideal perquè dóna molta flama i poca brasa, que és el que necessita un forn, i a més es poden aprofitar parts que no interessen a la indústria de la fusta, com els cantells que queden a les serradores, coneguts com a costers. Com a forma de cocció aprofitem dues zones: per una banda, la cambra  de combustió on s’encén i es deixa cremar el foc i després s’aparten les brases i les cendres per coure les coques de sucre. Per altra banda, al forn hi ha la base de pedra natural, on es cou el pa i la resta de productes. S’ha de tenir mà per saber regular manualment les condicions del forn, tan la temperatura com la humitat: aquí no hi ha termòstat automàtic!

És clar que l’artesania és present al nostre negoci, i és això el que fa que cada dia oferim productes únics als nostres clients!”.

Els dolços de la Pastisseria Solé Pallarès

Uns altres artesans de primer nivell, més especialitzats en aquest cas en la pastisseria i la confiteria, són els professionals de la Pastisseria Solé Pallarès d’Oliana. Les seves coques, pastissos variats, pastissets de pasta de full o confits són dolços que no deixen indiferent i que fan tornar a aquells que els tasten per primera vegada.